Per indicar l'origen i el final d'un període de temps o d'un espai físic, es pot usar la correlació des de... fins a (o, en alguns casos, fins). Per exemple:
Vindrà aquest estiu: des del 10 de juliol fins al / fins el 30 d'agost.
Anirem a peu des de casa fins a l'estació.
Una altra variant d [...]
Per referir-se al temps assenyalat pera alguna cosa, especialment pera la finalització d'un contracte, per al compliment d'una obligació o pera la interposició d'una demanda, un recurs, un escrit, etc., cal fer servir els noms termini o terme, i no plaç (ni plaços, en plural). Per exemple:
El [...]
Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple:
He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí.
No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
'recordar-se de' i 'tenir el pensament ocupat en', aquest verb va seguit de complement de règim, el qual pot anar encapçalat per les preposicions a i de. A més a més, en registres informals també es pot trobar la preposició en. Per exemple:
Pensa d'endur-te les claus quan te'n vagis. ('recorda-te'n)
Tot el [...]
registres formals és preferible canviar la preposició amb pera o de. Per exemple:
No està d'acord a pagar-li l'entrada de la hipoteca. (o bé ...de pagar-li l'entrada de la hipoteca)
No m'he trobat mai d'anar a comprar sense diners.
També regeixen amb les expressions haver-n'hi prou i tenir-ne prou. En [...]
L'expressió castellana subirse al carro, que indica 'aprofitar una situació favorable per treure'n partit', en català pot tenir diverses expressions equivalents segons el context, com ara: apuntar-se a, sumar-se a, afegir-se a, apostar per. Per exemple:
La comarca s'apunta a les consultes [...]
acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu [...]
L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.
Els dígrafs que no se [...]
Amb el verb robar, el complement que representa la persona a qui es desposseeix d'allò que li pertany pot ser tant directe com indirecte. Quan és el complement indirecte, es pot elidir el complement directe, que representa la cosa robada. Per exemple:
Han robat la Berta.
Han robat a la Berta [...]